dialeg

Foto: Miguel Lorenzo

 

L’horta és un espai multidimensional immers en una profunda crisi estructural, alhora que conserva valors i recursos fonamentals per afavorir un model de desenvolupament sostenible i saludable, rendible econòmicament i respectuós amb el patrimoni i el paisatge.

Raonem amb experts de diversos sectors per extraure algunes de les claus de futur de l’horta que volem, tot afavorint la màxima participació ciutadana, en un escenari marcat per la decadència del model urbanístic consumidor de terra fèrtil, l’absència de polítiques integrals d’ordenació i l’estancament del Pla d’Acció Territorial de l’Horta per part de la Generalitat Valenciana.

La conversa, celebrada el 15 de gener de 2014 al Jardí Botànic, va estar promoguda per la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i la delegació del CSIC a la Comunitat Valenciana, en el marc del VLC/Campus, Valencia International Campus of Excellence, amb la voluntat de mantindre un diàleg obert.

 

UN ESPAI VIABLE DES DEL PUNT DE VISTA ECONÒMIC I AMBIENTAL

L’horta ha demostrat que és ecològicament viable després de tantíssima agressió urbanística. Manté una gran capacitat de resiliència, d’adaptació a pressions durant dècades. A més a més, la mateixa viabilitat econòmica de l’àrea metropolitana de València depén de l’horta, perquè ha de ser la nostra targeta de presentació, el pol d’atracció d’inversions sostenibles. I per aconseguir-ho, s’han de superar alguns entrebancs, apropar el món tradicional i el postmodern, alhora que facilitar l’emprenedoria, les micropimes del sector agrícola. Només així generarem il·lusió i confiança, a la vegada que remourem les barreres entre l’espai urbà i rural.

J. M. G. Álvarez-Coque

No veig tant una resiliència com un procés d’espera, atesa la mancança d’ordenació urbanística supramunicipal en un espai que pateix una crisi estructural. La caiguda de la superfície agrícola i la falta de relleu generacional no fan tan viable l’horta. És apressant la posada en marxa d’accions integrals i valentes per part d’una entitat supramunicipal, com a mínim, en aspectes urbanístics, per a un espai tant integral com polisèmic —pels seus vessants històric, ambiental, agrícola econòmic, patrimonial, lúdic, cultural, etc.—, el qual es troba en crisi estructural.

J. Hermosilla

L’horta pot ser rendible perquè és un espai únic a Europa, des del qual s’ha de garantir la seguretat i sobirania alimentàries, i alhora ser el pulmó verd de l’àrea metropolitana de València i servir de connexió ecològica entre els seus pobles. Es requereix, però, la promoció de la professionalització, d’un relleu generacional que faça possible l’existència dels agricultors del futur, i ara mateix hi ha molts exemples d’èxit, però no hi ha una oferta suficient de formació per a nous agricultors.

A. Gimeno

REPENSAR L’URBANISME EN L’ÀMBIT SUPRAMUNICIPAL

Els ajuntaments estan esperant el moment adient per a tornar a impulsar l’urbanisme. Almenys és això el que es pot deduir de molts dels planejaments municipals en tramitació. L’horta té sentit com a activitat agrícola, però cal promoure accions integrals com ara el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH) i la futura llei de l’horta per a descriure i promocionar noves fórmules de gestió, perquè en l’actualitat, tot i ser viable, no hi ha suport administratiu.

C. Sanmartín

El futur de l’horta s’insereix en una seqüència cronològica que porta des de la perspectiva productiva i productivista fins a la postproductiva i postproductivista. Una evolució històrica i espacial com a artefacte cultural i geogràfic derivat d’un mix econòmic i cultural. Quan aquest mix entra en crisi, l’horta també ho fa. Però al mateix temps, és necessària una anàlisi diacrònica, que examine l’horta de hui dins un conjunt urbà i metropolità —i també regional o, fins i tot, interregional— molt més ample. Espais residencials, neoindustrials, d’oci i esplai, camins i comunicacions, espais naturals…, com en un gran trencaclosques, cal situar l’horta en aquesta visió global territorial.

J. V. Boira

L’horta s’ha de concebre com un bé patrimonial estratègic de tots els valencians i, per tant, ha d’estar fora de les decisions unilaterals locals. Després de la desfeta urbanística dels últims anys, cal, d’entrada, una moratòria urbanística a l’horta i, a partir d’ací, una consideració del PATH com un pla integral, no sectorial, com és ara, a fi de garantir una visió global que incorpore tota la complexitat de l’horta (agrícola, ambiental, patrimonial, paisatgística, educativa, social, cultural…) i amb un ens gestor que incloga la participació ciutadana efectiva. Cal, a més, que el PATH definitiu siga clar i protegisca de manera innegociable les reserves de sòl municipal que el document ha posat en quarantena perquè diferents municipis tenen plans urbanístics previstos. Es requereix un marc de seguretat legal, que done compliment a la voluntat del poble valencià expressada en la ILP avortada ara farà 12 anys pel govern del PP.

A. Gimeno

Des d’un punt de vista administratiu, malgrat l’absència de PATH, es treballa perquè els planejaments municipals integren valors de l’horta.

C. Sanmartín

Un fet és irrefutable: el creixement urbanístic de la ciutat de València i dels municipis satèl·lits durant les últimes dècades (i segles) s’ha realitzat gràcies a la pèrdua de superfície de l’horta. No hi ha hagut un altre espai per on créixer. La qüestió central en aquests temps és que s’ha d’actuar en diverses àrees: qui té la capacitat de prendre decisions sobre l’ús futur de l’espai existent?, com s’articula un equilibri en els usos del sòl: urbà i agrícola, principalment?, com es forma, es divulga i es consciencia els actors polítics, econòmics i socials de la necessitat d’aplicar una política equilibrada i integral?

J. Hermosilla

EL REPTE DE LA PRODUCCIÓ RENDIBLE

El potencial de l’horta és enorme, i el seu futur passa per la necessitat imperiosa d’aconseguir la màxima eficiència per a produir aliments. Assistim a una revolució tecnològica en la investigació de plantes. Tenim les capacitats desenvolupades, més informació sobre resistències de varietats, etc., però, malauradament, existeix una fragmentació entre el coneixement i l’agricultor.

J. P. Beltrán

Les universitats estan molt orientades a la producció de coneixements, però ens falten mecanismes per connectar-los amb la ciutadania.

J. M. G. Álvarez-Coque

L’horta és dinàmica i s’ha de pensar en conreus realment rendibles. A més, cal incorporar-hi criteris de governança, tenint en compte la participació ciutadana, l’eficiència socioeconòmica, la responsabilitat i el sentit comú.

J. Hermosilla

La producció rendible és aquella que es fa des de la professionalitat, buscant mercats dins i fora del país, programant conreus en funció del mercat i amb el suport de l’Administració. Els elements més difícils i valuosos els tenim: la terra, l’aigua, el clima i els coneixements. Per què l’Administració no obri línies formatives per a formar més llauradors? A l’escola de Catarroja hi ha numerus clausus, és a dir, més gent que vol entrar que places disponibles. En FP formen jardiners però no llauradors, per què?, per què no es fan campanyes de promoció dels productes de l’horta?, per què no es fomenten els mercats locals? Perquè a qui governa li ha interessat més que l’horta no fóra productiva per a poder convertir-la en un solar sense que es fera evident per a l’opinió pública l’immens valor d’allò que s’estava destruint.

A. Gimeno

ENTREBANCS ECONÒMICS

El futur econòmic requereix la superació dels entrebancs econòmics, facilitar l’accés a la terra, ja que l’entrada de gent jove és molt complicada. Hem avançat cap a una desintensificació de conreus (xufa, ceba, creïlla, enciam, carxofa), sense tenir en compte la importància de mantenir l’organicitat de l’horta, un paisatge basat en les séquies, els camins i els elements parcel·laris.

V. Sales

De fet, les polítiques agràries són per a territoris rurals desfavorits i, paradoxalment, l’horta no es troba en un lloc desfavorit.

J. M. G. Álvarez-Coque

Efectivament, l’horta es considera una agricultura periurbana, i el seu tractament normatiu no està encara desplegat. Tot i això, des d’un punt de vista estatal, tant la llei per al desenvolupament sostenible del medi rural com el seu programa contemplen aquests espais.

C. Sanmartín

ÉS POSSIBLE UNA AGRICULTURA SENSE AGRICULTORS?

I sense productes! Les polítiques de desacoblament de la Política Agrícola Comunitària (PAC) mostren que és possible una agricultura sense agricultors, però amb uns altres professionals relacionats amb l’espai rural o agrari, com ara neorurals, ecologistes, joves professionals, joves urbans interessats per altres valors, hostalers, empresaris del sector del turisme rural, restauradors i cuiners. I sense productes, però sí paisatges. Mantenir l’horta no ha de passar, necessàriament per la producció. Caldria explorar el nou paradigma per a l’agricultura postproductivista europea i aplicar-ne els principis al cas de l’horta, per a fer d’aquest espai, també, un espai postproductivista.

J. V. Boira

Seria absurd pensar en una horta sense llauradors quan veritablement la producció agrícola rendible a l’horta és possible i cada dia la producció de proximitat és més necessària i la gent busca productes segurs, sans i pròxims. Si l’horta no aprofita la qualitat excel·lent de la seua terra, està desaprofitant la millor part del seu potencial. A més, els llauradors són els portadors de la nostra cultura ancestral i la nostra llengua, i els dipositaris i transmissors de les tecnologies i les pràctiques (des de ferramentes fins a usos de l’aigua), fruit de la selecció cultural al llarg dels segles, que també són patrimoni del nostre poble i de la humanitat.

A. Gimeno

Un dels actors clau del paisatge de l’horta és l’agricultor. Sense la seua participació, el futur d’aquest espai patirà la pèrdua de la seua essència cultural: els conreus de regadiu amb sistemes d’irrigació tradicionals, integrats per assuts, séquies, camins rurals històrics, estructura del parcel·lari… És necessària la revitalització de la figura de l’agricultor que garantisca la funcionalitat d’aquest espai.

J. Hermosilla

EL PODER DE LES INICIATIVES CIUTADANES

Quant a la participació, hem de recordar que Per l’Horta va nàixer d’una iniciativa ciutadana que va presentar la primera Iniciativa Legislativa Popular (ILP) a les Corts Valencianes i va aconseguir només en quatre mesos 118.000 signatures a favor d’una llei de protecció de l’horta, menyspreades pel Govern del Partit Popular, i no es va tramitar mai. Des d’aquell moment (2001) fins ara s’han aprovat 12,6 milions de metres quadrats d’actuacions que impliquen transformació de sòl agrícola. A això s’ha de sumar que, segons el nostre estudi sobre el PATH, en tota l’horta hi ha previstos 10 milions de metres quadrats en àrees de reserva (horta altíssimament viva i productiva) més uns altres 10 milions en zones no construïdes, que no s’hi inclouen perquè tenen una altra qualificació (urbana), però que encara són conreades, i algunes recuperables, com els horts de Benimaclet, pendents de requalificar en el PGOU de València si no impedix la Generalitat valenciana.

A. Gimeno

En els últims anys es multipliquen les iniciatives al si de les universitats com ara grups de consum, certificacions socials participatives, etc. I els clústers apareixen no tant per grans inversions, sinó per iniciativa ciutadana, d’emprenedoria i participació social.

J. M. G. Álvarez-Coque

LA FORMACIÓ, UNA DE LES CLAUS

Hem d’inventar el nou agricultor a través de la Formació Professional. Les universitats haurien de generar emprenedors agrícoles, experts en gestió de la terra, més que en les seues patologies. Abandonen el conreu aquells que més terres tenen, aquells que més beneficis van traure del desenvolupament urbanístic. Per tant, en contra d’aquesta pràctica es podrien posar en marxa bancs de terra. Però la majoria d’iniciatives passen perquè l’Administració hi tinga voluntat.

V. Sales

No podem oblidar els propietaris de la terra. Moltes terres de l’horta ja estan colonitzades per infraestructures, i és el moment de recuperar els seus valors prioritaris per a la ciutadania. Per això, seria imprescindible un compromís per la moratòria, amb l’objectiu de pensar aquest espai de forma global a fi de dissenyar una estratègia de conreus i activitats, perquè no hi ha política de l’horta. I els actors fonamentals en aquest escenari, a més dels propietaris, serien l’Administració, els treballadors de l’horta, els que investiga l’horta i els protagonistes de la mediació. Perquè la sinergia és la clau de la viabilitat de futur per a l’horta. 

A. Ariño

Necessitem diferenciar entre actors i agents. Fins ara dominaven els agents (agricultors, comercialitzadors, Administració), però cal fer lloc també als actors: ciutadans preocupats per una alimentació sostenible i natural, neorurals, afeccionats a la producció pròpia, persones que busquen un límit al creixement urbà, conservadors d’espais i tradicions… I altres que s’hi afegeixen amb força: restauradors, cuiners, propietaris de negocis d’alimentació ecològica, partits polítics, moviments de base, veïnals. L’època actual es caracteritza, justament, per l’increment del nombre d’actors (que trenquen el monopoli del joc dels agents).

J. V. Boira

A hores d’ara ningú dubta del significat que adquireix la formació per a la conservació de l’horta. És necessària una tasca d’informació i de formació específica destinada als diversos col·lectius: als productors, bàsicament agricultors (avui, la majoria a temps parcial), que han de conéixer, entre altres, les fórmules de comercialització dels seus productes; als governants, locals i regionals, que han de ser conscients dels valors i les oportunitats reals de l’horta, i a la societat civil, que té la doble funció de reivindicar i gaudir les excel·lències d’un paisatge cultural mil·lenari.

J. Hermosilla

CONVIVÈNCIA DE L’AGRICULTURA ECOLÒGICA I ELS CONREUS BIOTECNOLÒGICS

La contribució del món de la investigació a l’agricultura és excepcional. La bona notícia de la ciència per a l’agricultura és que fa possible produir més aliments i millor, de manera sostenible, corregir mancances de l’agricultura tradicional amb produccions menys impactants per al medi ambient. I hi ha alternatives molt diferents i complementàries: l’agricultura ecològica n’és una, però no podem oblidar el potencial dels conreus biotecnològics. Tenim molts instruments perquè els conreus siguen rendibles, ja que, si no es guanyen diners a l’horta, no hi ha futur possible.

J. P. Beltrán

L’enfocament ideal seria el respecte al coneixement tradicional, la qual cosa implica adaptar les noves tecnologies i els coneixements des del respecte a les formes de vida de l’horta.

J. M. G. Álvarez-Coque

Es requereixen agricultors que engeguen una nova forma d’agricultura, els quals facen servir el coneixement ancestral basat en l’experiència, però tot incorporant també el coneixement científic aconseguit als laboratoris. 

A. Ariño

L’agricultura ecològica és una més de les opcions de l’horta perquè hi ha un mercat creixent. Hui en dia, hi ha un grup de productors d’ecològic que, a més de vendre per al mercat local, es dediquen a l’exportació. S’insisteix amb la biotecnologia i la transgènica dels conreus de laboratori, però aquesta no acaba amb la fam en el món, al contrari, fa riques algunes multinacionals i fa els llauradors més dependents tecnològicament i econòmicament. El debat actual no està a fer les collites més productives, sinó de millor qualitat i més adaptades al medi i més sostenibles: menys dependents de fluxos aliens al territori tant de capital com de tecnologia.

A. Gimeno

CULTURA I MERCATS

Podem entendre l’horta més enllà del seu paper d’espai productiu per a endinsar-se en una perspectiva complexa de la societat actual. L’exemple italià (www.eataly.com) mostra que l’agricultura i l’alimentació és un acte cultural. Els espais hortolans com el nostre, tan a prop de potents espais urbans, troben una part del seu futur justament en les dinàmiques que els amenacen. La idea del quilòmetre zero és, fonamentalment, una idea a/geogràfica que prescriu la mobilitat del producte i, per tant, que s’ajusta a un calendari productiu tradicional.

J. V. Boira

Els mercats també constitueixen una qüestió de rellevància estratègica. La venda directa pot estar bé, però les garanties de futur les aportarà un nou model que puga combinar la venda de proximitat amb l’exportació.

 C. Sanmartín

UN TRESOR EN PATRIMONIS I PAISATGES

L’horta és un paisatge cultural, a diferència d’altres paisatges de l’aigua. Té un patrimoni molt variat: hi ha més de 1.700 elements al marge de les séquies, el 60% dels quals encara és funcional. L’horta atresora un patrimoni arquitectònic, etnogràfic, jurídic difícilment igualable en l’àmbit internacional. 

J. Hermosilla

Tenim elements fonamentals i de llarga persistència, com ara la xarxa de séquies, la de camins i el parcel·lari. I, alhora, altres elements secundaris variables al llarg del temps: els conreus, el règim de tinença i la propietat de la terra. En aquest sentit, la meua prioritat seria donar prevalença als elements fonamentals per qüestions ambientals i paisatgístiques. A més, tot el patrimoni vinculat a molins, assuts, barraques i altres arquitectures pot tenir una viabilitat econòmica complementària a través del turisme.

V. Sales

La restauració pot ajudar a revitalitzar el paisatge agrícola i afegir-s’hi com un valor més. Tot i això, agricultors i propietaris no són conscients del valor del patrimoni de l’horta i de la importància de vetlar per la seua funcionalitat. No sols fa falta conscienciació ciutadana, sinó el respecte d’aquest patrimoni via planejament urbanístic. 

C. Sanmartín

Caldria diferenciar la inversió en patrimoni, fonamental per se, pel seu valor, perquè forma part de la cultura dels valencians, cosa que, en general, no es fa. I com convertir-lo en recurs turístic, fins i tot en producte turístic, és a dir, arribar a una situació per la qual el consumidor estiga disposat a pagar. Es tracta d’idear fórmules que permeten el finançament d’inversions que mantinguen part del patrimoni de l’horta.

J. Hermosilla

Recordem l’existència d’una nítida fractura interior, social i cultural, entre la ciutat de València i la seua àrea periurbana, l’horta. Espais viscuts i percebuts com a contraposats, incompresos i diferenciats. Aquesta dualitat ciutat-camp, la qual pot explicar aspectes urbanístics i polítics contemporanis, té la seua base en una percepció d’hostilitat que tradicionalment ha mantingut la ciutat respecte de l’horta i viceversa.

J. V. Boira

PER UN MODEL DE VIDA SALUDABLE

I la crisi dóna temps per a reflexionar, per a arribar al futur sense destruir l’horta. Hi ha una gran fragmentació entre universitat i moviments socials, per tant, s’ha d’afavorir una osmosi. Perquè, de vegades, posicions ideològiques molt marcades fan impossible la cooperació. 

J. M. G. Álvarez-Coque

Veig futur: L’horta es una joia malferida, però amb futur, amb un enorme potencial per al desenvolupament de l’economia del coneixement. Constitueix una riquesa per als valencians, especialment per als agricultors, i tenim les noves tecnologies al nostre abast per a produir aliments i bens.

J. P. Beltrán

Portem 700 anys de conreu constant i continuem tenint terres d’una gran fertilitat, sense erosió, constituïdes com un element de biodiversitat. La nostra tasca és avançar en termes de sostenibilitat i no ho hem fet gens malament.

V. Sales

A més de les possibilitats que aporta el conreu professional i l’espai revalorat —amb participació ciutadana i implicació administrativa—, l’horta constitueix un bé estratègic per a la sobirania alimentària, la qualitat de vida, un espai educatiu, d’agroturisme, i per a la investigació. 

A. Gimeno

 

Conversa amb:

Josep Vicent Boira, professor del Departament de Geografia de la Universitat de València.
José María García Álvarez-Coque, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Politècnica de València i director de la càtedra Tierra Ciudadana.
Anna Gimeno, llicenciada en Periodisme i Sociologia, i membre de l’Associació Per l’Horta.
Jorge Hermosilla, catedràtic d’Anàlisi Geogràfic Regional i vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València.
José Pío Beltrán, coordinador institucional de la delegació valenciana del CSIC i investigador de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV).
Vicent Sales, llicenciat en Geografia i Història, enginyer tècnic agrícola i agricultor i president de la Fundació Assut.
Concha Sanmartín, arquitecta i tècnica en planificació territorial, i especialista en infraestructura verda i paisatge de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi ambient.

 

Moderació:
Antonio Ariño, catedràtic de Sociologia i Antropologia Social, i vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València.
M. Josep Picó, periodista ambiental i científica; càtedra de Divulgació de la Ciència UCC+i de la Universitat de València.

 

Text: M. Josep Picó.

One thought on “Diàleg: claus de futur

  1. Jorge Hermosilla assenyala «l’existència d’una nítida fractura interior, social i cultural, entre la ciutat de València i la seua àrea periurbana, l’horta». També que la dualitat ciutat-camp, «té la seua base en una percepció d’hostilitat que tradicionalment ha mantingut la ciutat respecte de l’horta i viceversa».
    Considere que és una mica arriscat parlar de «percepció d’hostilitat» entre la ciutat i l’horta; perquè, qui/ns és/són «la ciutat»?: els seus habitants?, els polítics que la governen i la representen? Qui/ns és/són l’horta?: els llauradors?, aquells que hi viuen o/i hi treballen?
    Desconec si hi ha alguna enquesta que corrobore eixa «percepció d’hostilitat» entre ambdós territoris viscuts. Tinc la «percepció» que, bona part dels veïns de la ciutat de València i també dels seus representants polítics, són sabedors de la qualitat excel·lent de la terra de l’horta, i que (com indica Josep Vicent Boira) «els llauradors són els portadors de la nostra cultura ancestral i la nostra llengua, i els dipositaris i transmissors de les tecnologies i les pràctiques (des de ferramentes fins a usos de l’aigua)».
    Una altra cosa és que la dinàmica depredadora del nostre sistema socioeconòmic, convertisca el sòl de l’horta en víctima propiciatòria dels interessos del capital (que, normalment, coincidiran amb els de la capital), el qual recerca pocs valors més enllà del benefici.
    Això sí que permet «explicar aspectes urbanístics i polítics contemporanis», sense que calga recórrer a una autoflagel·lació (tan valenciana!..) instaurada sobre determinada «percepció d’hostilitat».

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 10 15 ?