1. La Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i la Delegació del CSIC a la Comunitat Valenciana, en el marc del VLC/Campus, Valencia International Campus of Excellence, tenen el compromís de contribuir al benestar i a la qualitat de vida de la societat valenciana. VLC/Campus és un projecte de coordinació de recursos científics i acadèmics de les tres entitats que el conformen, a l’àrea metropolitana de la ciutat de València, focalitzat en els àmbits de la salut, la sostenibilitat i les tecnologies de la informació.
Per tant, l’horta no solament és l’espai natural i social on es troba incardinat VLC/Campus, sinó el nucli central a partir del qual s’articula el compromís de contribuir a la qualitat de vida del territori, utilitzant els recursos més destacats de les tres institucions.
2. Ara més que mai, en aquesta conjuntura històrica, l’horta pot tenir una oportunitat per a aconseguir un projecte que contribuïsca a la seua conservació i al desenvolupament sostenible, perquè la crisis —molt especialment la punxada de la bambolla immobiliària— proporciona temps per a pensar, analitzar i dialogar. L’horta i la ciutat han viscut d’esquena l’una de l’altra; les dinàmiques històriques de persistència en els cultius que propicia aquesta terra tan fèrtil s’han vist desbordades per la pressió urbanística i l’especulació financera. Si mantenim obert el debat social i polític i escoltem totes les veus, podrem trobar solucions per a aquestes tensions i interessos que han destruït el territori.
3. La col·laboració institucional pot ser un camí per al necessari diàleg ciutadà sobre el futur d’aquest espai tradicional de regadiu i, també, per a generar noves veus favorables a les polítiques integrals efectives que garantisquen la supervivència d’aquest patrimoni, paisatge i terra, bàsic per a l’alimentació de qualitat i de proximitat, el manteniment d’un pulmó verd metropolità i la conservació del patrimoni historicocultural.
4. Perquè ens preocupa tant l’actual situació de dispersió d’activitats econòmiques i residencials en aquest espai durant els últims anys com l’especulació del sòl i la degradació ambiental i paisatgística. I, en segon lloc, per la pèrdua de terra en producció. L’horta tradicional de València ocupava 20.000 hectàrees a principis de 1960 i en l’actualitat només es preserva poc més d’una quarta part; sense deixar de banda la rellevància d’evitar la destrucció d’elements fonamentals, com ara la xarxa de sèquies, els camins, els elements arquitectònics, entre molts altres que constitueixen un paisatge únic.
5. Per a demanar l’aplicació del Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València, la implantació de figures de protecció per a aquest espai estratègic i l’establiment d’una ordenació integral i d’àmbit supramunicipal, tenint en compte el context actual de crisi econòmica, la qual ha comportat la frenada de la rendibilitat de l’activitat urbanística i la conveniència d’avançar-se a les directrius que s’hi poden posar en marxa a mitjà i llarg termini.
6. Estem segurs que l’horta no només és econòmicament viable, sinó que la mateixa economia de l’àrea metropolitana de València està relacionada amb la seua vitalitat. En conseqüència, caldria explorar l’actual paradigma per a l’agricultura postproductivista europea i aplicar-ne els principis al cas de l’horta, i apostar per un model productiu agroalimentari basat en el conreu de proximitat rendible, liderat per una nova generació d’agricultors, i en la cultura de l’emprenedoria i la innovació en el sector.
Les característiques de l’horta permeten rendibilitzar els usos de la terra per mitjà de la combinació d’estratègies de producció sostenible d’aliments, l’assaig de nous cultius, de plantes ornamentals, de cultius energètics i d’un altre tipus.
En aquest context, seria fonamental superar la fragmentació entre l’àmbit científic i l’activitat agrícola per a donar a l’horta els coneixements aportats en la investigació de plantes.
7. La interrelació, d’altra banda, entre institucions educatives i els protagonistes de l’activitat agrícola a l’horta permet abordar experiències educatives i de divulgació sobre aquest territori, sobre els cultius que s’hi desenvolupen i sobre la relació entre la societat i el seu medi ambient.
8. Perquè la comunitat acadèmica, investigadora i universitària ha de fer escoltar la seua veu en els assumptes més importants i greus de la societat. I aquest ho és, de rellevant. Tenim el convenciment que la implicació de la ciutadania és imprescindible. Veus per l’horta ha pretés aglutinar el major nombre de perspectives sobre la singularitat i el valor d’aquest espai integrant de la identitat valenciana, i destacar també les claus més importants per a afrontar la recuperació de l’horta a través d’un diàleg amb experts i amb persones de la terra. Des de les nostres institucions, fem una crida a la societat i a les instàncies polítiques a considerar l’horta una prioritat, i convidem tothom a participar i sumar idees a aquesta conversa activa a través d’aquest blog perquè junts puguem decidir quina horta volem.
Antonio Ariño (UV) | María Victoria Vivancos (UPV) | José Pío Beltrán (CSIC)
Deja una respuesta